diumenge, 5 d’abril del 2009

Panades de pèsols

Recepta de Margalida Canyelles

Ingredients
1kg de farina de fer panades
160g de saïm
250ml d'oli
250ml d'aigua
Pèsols al gust amb una mica d'oli
Sobrassada
Pebre bo
Sal

Estris
Bol
Paper de cera
Llauna

Una recepta salada, tradicional d'aquestes dates. Hi ha panades farcides d'altres menges, però aquestes són les que ens agraden més.

L'elaboració és senzilla: posam a dins un bol el saïm, l'oli i l'aigua i ho mesclam tot bé amb la mà. En estar llest, afegim la farina, i seguim pastant amb la mà fins que aconseguim una bolla de massa homogènia.

Preparam els pèsols amb sal, una mica d'oli i pebre bo, i feim les tallades o pessigades de sobrassada, amb la proporció que volguem.

Retallam una forma redona de paper de cera i l'untam amb una mica d'oli extra.

Feim bolles d'uns 100g de massa per a preparar la cistella de la panada i posam una bolla a sobre del paper. Pitjam amb el polze el centre de la bolla i l'obrim, aixecant la paret a la vegada.

Amb una altra bolleta més menuda feim la tapa de la panada.

Omplim la cistella amb els pèsols i la sobrassada. Posam la tapa a sobre i trenam la pasta de la tapa amb la de la paret, amb un moviment de pessigada lateral.

Preparam el forn a 200ºC, i hi ficam les panades a sobre d'una llauna untada amb oli, baixant la temperatura a 180ºC. Posam foc des d'abaix i les tenim uns 30 minuts. Després posam foc des d'adalt i esperam uns 20 minuts. Les panades tornaran daurades, i abans que el color s'enfosqueixi, aturarem el foc i les treurem del forn.

Menjau les panades en 2 o 3 dies, és quan són bones. Si pensau congelar-ne, és una bona idea fer-ho amb la pasta sense coure, i deixar el forn per al dia que les volgueu menjar.

Bones festes a tots.

divendres, 20 de febrer del 2009

Tambor d'ametlla

Recepta de Margalida Canyelles

Ingredients

300g d'ametlles pelades
400g de sucre
25g de mantega
40ml d'aigua
Mitja llimona

Estris
Greixonera
Cullera de fusta
Llauna


Record aquest dolç que ma mare em preparà qualque vegada pel meu sant. Feia fred, i m'agradava mossegar el tambor mentre era calent.

L'elaboració del tambor d'ametlla és ben senzilla, ara l'hem tornat a fer molt de temps després, i hem sentit de nou l'impaciència de veure com el sucre torna caramel·lo.

Posam a la greixonera l'aigua amb el sucre, amb el foc lent. Remenam amb la cullera contínuament, fins que la meitat del sucre és fos, i després hi abocam les ametlles i seguim remenant. En un moment donat, passada una bona estona, el sucre tornarà marró, caramel·litzant-se, i les ametlles quedaran lligades.

Abocam les ametlles amb el caramel·lo sobre la llauna, i per aconseguir una superfície més llisa i un caramel·lo més ben repartit, passam per sobre la mitja llimona.

El gustet de la llimona ja forma part d'aquestes ametlles fetes tambor per als més llépols.

dijous, 25 de desembre del 2008

Torró mallorquí

Recepta de Maria Gili, apresa de sa mare, Margalida Canyelles

Ingredients
500g d'ametlla
350g de sucre
Clovella d'una llimona rallada
Canyella en pols
Neules
Confitura d'albercoc/cabell d'àngel/fruita seca/fruita confitada

Estris
Caixonet de fusta
Capoladora

Aquesta és la varietat de torró autòctona. La que preparam és en forma de barra, si bé també se'n fa de pla sense farcit, entre neules rodones.

Pelam el bessó, així com ho feim a la recepta del torró de Xixona, sense torrar-lo.

Capolam el bessó només una vegada. El resultat el posam en un bol i li afegim el sucre, la clovella de llimona rallada i la canyella. Pastam la massa.

Tallam les neules i en col·locam una a la base del caixonet. Començam omplint el caixonet amb la massa (fins arribar aproximadament a 1 cm d'alt), afegim la capa de farcit de confitura d'albercoc o cabell d'àngel, fruita seca o fruita confitada, segons les nostres preferències, i recobrim amb una nova capa de massa de la mateixa alçada que la primera. A sobre hi posam una altra neula tallada. Es tapa el caixonet, es premsa i es retira el caixonet.

Llest per menjar!

Bones (i dolces) festes a tots.

Torró de vermell d'ou

Recepta d'Antònia Ramis

Ingredients (per a 2 barres)
400g d'ametlles
250g de sucre en pols
6 vermells d'ou
Neules
sucre blanc per fer el sucre cremat

Estris
Bol
Caixonet de fusta
Aparell per cremar el sucre

Aquest torró és, de les varietats que preparam, la que més m'agrada. Pur Nadal.

Per començar pelam el bessó, seguint el mateix procés que amb el torró de Xixona, i el passam per la capoladora, sense torrar-lo prèviament. Mesclam el bessó capolat amb el sucre en pols i el passam de nou per la capoladora, posant el resultat en un bol.

Afegim al bol els vermells d'ous i pastam la massa a mà.

Agafam el caixonet, tallam una neula per a què ens serveixi de base, la col·locam a baix i omplim el caixonet amb la massa pastada. Tapam amb un plàstic fi la part de sobre, col·locam la tapa del caixonet i premsam la massa una mica. Enretiram el caixonet.

La peça de torró es deixa assecar, i 8 o 10 dies abans de menjar-lo, s'hi posa sucre pel damunt i es crema.

Torró de Xixona

Recepta d'Antònia Ramis

Ingredients (per a 4 barres de torró)
800g d'ametlles torrades
650g de sucre en pols
1 poc de canyella en pols (aprox.20g)

Estris
Cassola
Bol
Llauna
Capoladora
Caixonet de fusta
Paper de cera

Aquesta recepta, que deu tenir l'origen al poble de Xixona, fa molt de temps que es prepara a ca nostra per Nadal. Avui que l'hem destapat hem captat la imatge del que preparàrem el mes de novembre. Les coses bones es fan esperar!

Començam posant aigua a bullir dins una cassola. En tenir-la a punt, l'abocam dins un bol i hi posam el bessó, que s'escalda i queda llest per a pelar. Prement els bessons, la pell es lleva ben fàcilment.

Una vegada pelats, posam els bessons a sobre d'una llauna, que enfornam. Encenem el forn només per torrar els bessons, sense cremar-los.

Ja torrats, passam els bessons per la capoladora una vegada. Afegim el sucre en pols al bessó capolat, mesclant bé, i el tornam a passar per la capoladora. Ho posam a un bol i hi espolsam la canyella, mesclant bé.

Agafam el caixonet de fusta que ens serveix de motlle i l'empaperam amb paper de cera. Posam la massa que hem obtengut dins el motlle i posam un pes a sobre del caixonet, a fi que quedi ben premsat.

El procés té lloc un mes abans de menjar el torró. Només en el moment de menjar-lo, llevam el pes i desfeim el paper. Parau esment que no s'espenyi, és millor no moure'l massa.

dimecres, 22 d’octubre del 2008

Bunyols per Santa Úrsula

Recepta d'Antònia Ramis

Ingredients
125g de patata ja pelada
125g de boniato sense pell
150g de farina de rebosteria
1 ou sencer
15g de llevat
Oli per fregir
Sucre al gust

Estris
Gavinets
Cassola
Bol
Tassó
Paella

Per la revetlla de Santa Úrsula toca fer bunyols. És tradició que els joves facin serenates i les al·lotes els ho agraeixin amb bunyols i vi dolç. D'aquesta recepta en tenim un parell de variants, si bé hem triat la de patata i boniato i els bunyols han sortit boníssims.

Una altra recepta, que ens ha contat na Catalina Sansó, es fa amb 500g de patata, 250g de farina de rebosteria, dos ous i 15g de llevat.

Començam pelant les patates i boniatos, que trossejam i posam a bullir fins que són tendres. Els esclafam amb una forqueta fins que queda una massa homogènia.

En un tassó desfeim el llevat amb una miqueta d'aigua.

Posam en un bol la farina, l'ou, el llevat desfet i la massa de boniato i patata. Els mesclam bé amb la mà i posam el bol en el forn durant una hora i mitja o dues hores perquè s'estovi.

En haver passat el temps, posam al foc una paella amb uns tres dits d'oli, i quan estigui ben calent agafam bocins de la massa, amb una mica de gràcia, i els feim un forat amb el dit gros i l'anular, llençant-los tot d'una a l'oli. Els bunyols, que s'inflen tot d'una, s'han de daurar per les dues cares (més o menys han d'estar uns 4 minuts a la paella). Els treim de la paella i els posam al plat.

Podem ensucrar els bunyols, o sucar-los dins una mica de mel, de totes les maneres són bons.

divendres, 26 de setembre del 2008

Figues seques

Recepta d'Antònia Ramis

Ingredients
Figues de castes diferents
Llavors d'anís
Licor d'anís o d'herbes seques

Estris
Safata
Pot de vidre

Aquesta recepta sol fer-se a últims d'agost i principis de setembre, segons la casta de figues que emprem.

Agafam les figues, que han de ser madures, i les aplanam entre els palmells de les mans o prement-les amb les mans. Col·locam les figues dins una safata a sobre d'un full de paper vegetal per a cuina, de manera que hi hagi un dit de distància entre elles. Posam la safata al sol durant 7-10 dies, fins que veim que estan ben seques. Els tres darrers dies giram les figues a fi que s'hagin assolellat per les dues cares.

Per assegurar-nos que cap element estrany (pensau en les mosques, per exemple) hagi passat a formar part de les figues, en agafar-les les rentam amb aigua calenta fent una passada molt ràpida, i les posam a una llauna que enfornarem durant uns cinc minuts per a què s'eixuguin.

Agafam un potet de vidre i hi posam una mica de llavors d'anis, seguit d'una figa, una mica d'anís líquid (licor) o una mica d'herbes dolces, posam una altra figa, amb més llavors d'anís i més licor, i repetim de nou amb una altra figa fins que el pot queda ben ple.

Podem sopar de pa amb oli i figues seques amb pà, o menjar-les de darreria en el dinar, el temps passa i algú seguirà gaudint d'aquest plaer.

Volem donar les gràcies a na Jeroni les figues... han estat mel!